El projecte Pedres de la Memòria arriba as Castell

El projecte Pedres de la Memòria arriba as Castell8 de març de 2021

El Govern Balear, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

Vint-i-vuit d’aquestes llambordes s’instal·laran a diferents municipis de Menorca: 20 pedres daurades Stolpersteine en homenatge a les víctimes de camps de concentració nazi —que se sumen a les tres que es varen instal·lar a Ciutadella l’any 2018— i, per primera vegada, s’instal·laran vuit pedres de la memòria platejades —anomenades Remembrance Stones— en homenatge a víctimes de la repressió franquista.

Un projecte que ha estat elaborat per un equip de feina, integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears. I que ha comptat amb la col·laboració del historiador Bep Portella i de l’entitat memorialista Memòries de Menorca, així com de la historiadora Elena Rodríguez.

Es Castell

As Castell s'han col·locat dues pedres de la memòria en record de Josep Maria Van-Walré Coloma (carrer Stuart, 40) i Pere Miret Preto (carrer Batle Pons, 3).

Les pedres les han col·locat aquest matí els mateixos familiars de les víctimes, que les han rebut de mans de les institucions. Miquel López Gual, de l'entitat Memòries de Menorca, ha estat l'encarregat de llegir unes semblances dels homenatjats. 

L'acte ha comptat amb la participació del director general de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, Marc Andreu, i del conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria. Per part de l'Ajuntament han assistit a l'acte els regidors Joan Antoni Serra i Pedro Sánchez. També ha assistit la consellera de Serveis Generals del Consell Insular de Menorca, Noemí Gomila. 

Pedres daurades i platejades

La iniciativa vol recuperar, d’una banda, el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—.

Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran a les adreces on varen viure-hi.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

El projecte, impulsat des de la Direcció General de Memòria Democràtica, també ret homenatge a 43 víctimes del franquisme, amb la col·locació de pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— al conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid.

En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Aquestes pedres de la memòria ja han arribat a municipis de Mallorca com Artà, Sant Llorenç, Algaida, Manacor i Palma. I ara també s'han col·locat als municipis menorquins de Ciutadella, Es Migjorn Gran, Alaior, Es Mercadal, Maó i Es Castell.

Pel que fa a Eivissa i Formentera, s’està pendent de la disponibilitat de l’artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s’inicia el Projecte Stolpersteine.

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de l’ètnia gitana roma i sinti que varen ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupà el projecte, que el va impactar profundament i el dugué a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes i retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Així neix el Projecte Stolpersteine (paraula alemanya que significa «una pedra en el camí que pot fer ensopegar»), un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Unes pedres daurades per al record que arriben l’any 2018 a Mallorca, de la mà del col·legi Monti-sion i l’Ajuntament de Palma (14 llambordes) i a Ciutadella de Menorca, de la mà de la Confederació General del Treball, CGT (3 llambordes).

Si bé és cert que el Projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini... i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaran per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decideix retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la Diputació Provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.

En un comunicat, la Fundació Stolpersteine destaca que la creació de les pedres de la memòria (Remembrance Stones) marquen un punt d’inflexió, ja que la seva creació es basa en la idea que l’Espanya feixista de Franco no hauria guanyat sense el suport massiu de l’Alemanya nazi de Hitler. Aquest fet fa de pont entre les pedres de la memòria. Les Remembrance Stones a les víctimes republicanes representen una prolongació del monument a les víctimes del feixisme.

Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte, seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

Per a més informació podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica.

 
Imatges relacionades